El Perepau Llistosella, un dels nostres fervents seguidors des del
1er dia ens torna a visitar.
Per als que no el coneixeu, el Perepau és potser l'autor català que
més renom te per al gran públic ludófil espanyol ja que va guanyar
un premi internacional al 2008 amb Teseus, joc que va acabar sent
publicat internacionalment per la editorial suïssa Hurrican sota el
nom de
Sidi Baba.
Des de tots aquests anys, el Perepau ens ve a visitar regularment, i
sempre porta algun joc en procés de creació, i és així com vam
poder gaudir de l'evolució del Teseus, que vam jugar en la seva
versió original...
... i després en la seva
versió publicada (versió, si em permeteu una opinió personal, un
pel massa edulcorada, per tal d'arribar a un públic més familiar).
Aquest dissabte, ens ve amb tres jocs que acaben de sortir al mercat. Tres
jocs que alguns assistents a la Patitrobada van poder jugar.
I ara
veurem com han anat evolucionant i què se n'ha fet. Deixeu-me presentar-vos-en 2... dedicaré un article a part per al tercer.
El primer d'aquest 3 que vam veure al Pati es diu 21 Motines.
En la versió original, els jugadors erem els tripulants d'un vaixell
de pesca que havia d'anar a buscar els millors peixos per vendre'ls i
fer-se el més ric (podreu jugar amb la primera versió auto-editada a
la Patitrobada).
Ara, serem pirates, i anirem a buscar tresors...
L'originalitat d'aquest joc és que qui decideix de les accions de tota
la tripulació és el Capità de torn. I és clar, com que les
decisions del Capità no sempre coincidiran amb les nostres
necessitats personals... ens haurem d'amotinar per prendre el control
del vaixell i que tothom faci el que nosaltres volem.
Un joc ple d'interacció entre els jugadors, de negociacions i de
traicions... Per exemple, què és millor, arriscar-se a provocar un
motí ("quina pèrdua de temps i de diners, Déu meu !") o convèncer
al Capità de prendre tal decisió ("seré fidel, Capità, sempre que
hi trobi el meu compte...") ?
El següent és
1,2,3...Ahora me ves.
Durant el dinar, mentre esperàvem les postres per ser exacte, el
Perepau va treure's de la butxaca un grapat de fitxes del parxís de
diferents colors, i unes cartetes de cartró amb uns símbols estranys.
Ens va explicar el joc (amb una improbable historia de tribus indis ^^) i un cop llançats, tots els assistents es van
picar... i no recordo si vam acabar les postres.
Però el que sí se,
es que un dels assistents, que tenia des de feia temps ganes de
llançar-se en l'edició de jocs, li va demanar el prototip. Al
final, aquest noi no va poder dur a terme el seu projecte, però els
hi va ensenyar el joc a l'editorial
Homoludicus... I ja està. Ja
tenim les caixes en les mans, les fitxes de parxís s'han convertits
en animalons
(els més observadors reconeixeran les fitxes d'un famós
joc de taula anomenat Agricola, publicat per la mateixa Homoludicus)
i sembla ser que el joc es vendrà fins i tot a la Xina !!!
Ah, de què va ? És un joc d'observació i de rapidesa.
Primer els jugadors
observaran un grup d'animals posats al mig de la taula durant 10
segons. Després tancaran els ulls, i un jugador farà un canvi,
indicat per una carta. Per acabar, tothom obra els ulls i el primer
en descobrir el canvi s'emporta els punts.
Us ho asseguro, es treure el joc a l'hora del cafè durant el dinar
familiar dominical i veure com tothom es pica !
Queda l'últim, 1911,
Amundsen VS Scott, però aquest li vull dedicar un article especial... que espero poder publicar avui mateix !
Fa un any exactament, ens va venir a visitar el Perepau Llistosella per ensenyar-nos un nou joc, encara en forma de prototip: TOPOUM. 
